2011/11/27
El Club Excursionista Anoia compleix amb el seu primer objectiu del Projecte “CIMS”. El passat dissabte dia 19 de novembre, amb la incertesa d’haver de fer cim sota la pluja, el Club masquefí assoleix el Matagalls (1696mts), el primer dels cims més tradicionals i mítics de Catalunya que s’han inclòs dins d’aquest programa plantejat per celebrar dins d’aquest any d’aniversari. La idea era de fer cim, fos com fos. Si plovia, es faria sota la pluja i s’escurçaria la ruta. Si no, es seguiria el pla previst. Per sort, el temps acompanyà en tot moment als excursionistes i es complí la ruta plantejada. Per començar, la totalitat del grup es completà al Restaurant “4 carreteras”, situat entre les poblacions de Tona i Seva (Osona) fent un cafè amb llet per posar a to el cos. Un cop arribats a Collformic, on s’aparcà els cotxes, s’inicià el camí amb una pendent molt pronunciada. Collformic, és un port de muntanya situat a l’extrem nord-oest del Montseny, a 1142 metres d’altitud, i que delimita les aigües de les conques del Besòs i La Tordera. Allà, es troba una creu carlina en record a les víctimes d’una cruel matança durant la tercera guerra carlina entre els anys 1872 i 1876. El camí transcorre tota l’estona per la clariana de les carenes, sense submergir-se en cap bosc frondós. De la Carena dels Roures fins al Pla de la Barraca i el Turó Gros de Santandreu. La típica boira osonenca ressalta amb mesura un fantàstic paisatge on es divisa a la perfecció gran part dels Pirineus, amb els seus massissos més representatius ben nevats. A l’esquena, la brillantor del reflex del sol a l’aigua del mar proper a la costa del Maresme. El grup seguí el camí amb gran relaxació i tranquil•litat, passant prop el Turó de l’Estanyol i arribant al Collet dels Llops, on s’observen dues fonts; la dels Bisbes i la del Collet dels llops. I, a la poca estona, el grup excursionista ja es fotografiava sota la majestuosa Creu del Matagalls (1696mts). Al peu d’aquesta, és un bon lloc per fer un àpat i anar passant la bota de vi portada per un dels participants. Emblanquinades, es distingien les masses muntanyoses del Canigó, des del Bastiments al Puigmal, Andorra i la Val d’Aran. Voltejats per desenes de persones que van pensar que dissabte era un bon dia per desplaçar-se al Montseny i fer el Matagalls, el grup masquefí decideix prosseguir el camí. Es descendeix fins el Pla de les Saleres Velles i la Font dels Cims (o del Prat Xic), on el sender no compta amb cap tipus de senyal, obligant al grup a aturar-se per a revisar la seva orientació sobre el mapa. Es volteja un fantàstic bosc de faigs que trenca amb el seu color de tardor amb la resta del paisatge, descendint fins a la Font del Matagalls i ascendint de nou fins el Collet de la Font. El camí resulta molt suau i de gran atractiu paisatgístic, molt recomanable per a qualsevol família. Passant pel Pla dels Ginebres, el Coll Saprunera i el Turó de Collsaprunera, s’arribà al Turó de Sant Miquel. Just en aquest tram, es pot observar una impressionant massa territorial, la qual abasta des de Viladrau, situat just sota el Matagalls, fins al Massís del Canigó, observant a la perfecció les cingleres de Collsacabra (Tavertet), les quals separen aquesta subcomarca amb la de Les Guilleries. També, s’intueix la zona volcànica de La Garrotxa i el Piugsacalm. I sota els mateixos peus dels excursionistes, l’Ermita enrunada de Sant Miquel dels Barretons i el Santuari de Sant Segimon, actualment en restauració, essent l’objectiu final de l’excursió. Allà mateix i sobre una catifa de fulles seques, es dispara una foto de grup. Amb la intuïció de que els llunyans núvols que es formaven a la costa acabarien descarregant aigua, es prossegueix el camí fins a Collformic, passant pel Coll de les Tres Creus i entre arbres centenaris, la Soleia de la Mare de la Font, la Font de Sant Miquel dels Sants i pel Pla de la Terma, recuperant la Carena dels Roures fins al cotxe, just quan començaven a caure les primeres gotes de pluja. Per acabar, un menú al Restaurant Coll-Formic, que tot i que la simpatia no fa honor als seus plats, una botifarra amb seques, resulta bona quasi a tot arreu.
